Euskal Herria no existeix
En un continent com l'europeu en la qual la construcció de les fronteres ha respost històricament interessos geoestratègics i econòmics sense tenir en compte els diversos pobles, aquest suposat argument és, senzillament, fals. El basc és el poble més antic d'Europa i disposa com a prova irrefutable una llengua mil·lenària, que conservem avui dia, l'èuscar. Però el més important és que Euskal Herria existeix perquè la ciutadania basca així ho desitja, així ho sent i així ho viu.

El nacionalisme basc és racista i excloent
L'abertzalisme constitueix una alternativa emancipadora. Perquè estimem la nostra terra i llibertat podem ser internacionalistes, perquè tenim identitat podem respectar la de la resta de pobles del món i ser integradors. Comprometre's amb la causa nacional basca implica solidaritat amb tots els pobles explotats de la terra.

El nacionalisme espanyol i francès no existeixen
Madrid i París constitueixen uns autèntics focus de poder centralitzat que pretenen imposar a la resta del territori sota el seu domini una manera de viure, una llengua i una presència policial excepcional sota el paraigua d'una democràcia més que deficitària. És el conjunt de propaganda caduca, mentides, antibasquisme i moviments d'extrema dreta el que configura un nacionalisme agressiu, irracional i potencialment perillós.

Els nacionalistes donen suport a la violència o la justifiquen
En ple segle XXI el poble basc continua patint els estralls de les accions violentes. En front de la usurpació de la nostra voluntat, la claríssima majoria de la ciutadania basca s'ha posicionat contra tot tipus de violència. No ens representen ni aquells qui utilitzen el nostre nom per cometre atemptats ni aquells qui utilitzen aquest fet com a boc expitatori per negar els drets nacionals i socials d'Euskal Herria.

Els bascos no volen la independència
Tots els moviments que reclamen la independència o formes autònomes de govern per a Euskal Herria insisteixen en realitzar una consulta sobre la qüestió. Aquells que desitgen mantenir l' statu quo o involucionar-lo, no. Por al resultat, potser?

Euskal Herria, 7 províncies i 3 marcs jurídics
Araba, Bizkaia, Gipuzkoa, Nafarroa, Lapurdi, Benafarroa i Zuberoa són els territoris que formen el país de les basques i els bascos. Actualment, les tres primeres es troben en la Comunitat Autònoma Basca (CAB) i de la mateixa manera que la Comunitat Foral de Navarra la seva gestió i sobirania estan restringides per l'Estat espanyol, sota un marc autonòmic limitat. La situació al nord del país (Iparraldea) suposa un estat de submissió i vexació per part del centralisme francès i tot i que la majoria de la població s'ha pronunciat en aquest sentit, no té cap institució pròpia i comú.

Un petit país en el món, obert a tots
Com no podia ser d'altra manera, una nació que va veure partir els seus fills per culpa de la dictadura feixista a altres indrets del món és un lloc d'acollida, de trobada i multiculturalitat. L'exclusió social, el racisme i la xenofòbia així com les migracions massives són una conseqüència d'un sistema injust a escala mundial, la globalització capitalista i la seva gestió desastrosa a Euskal Herria per part de governs que ens són exògens. Perquè un altre món és possible, construïm un país entre i per a totes i tots.

França i Espanya: Sometent el poble basc (costi el que costi)
L'any 1937 la població biscaïna de Durango i uns dies després la de Gernika varen ser atacades per l'aviació nazi en un bombardeig a població civil sense cap possibilitat de defensar-se, cosa que demostra el que és capaç el poder contra aquells qui s'oposen a la injustícia i a la dictadura i reclamen els seus drets com a poble. 70 anys després, i avui encara, els governs se serveixen de la divisió territorial i social que la dictadura i la guerra varen imposar, i que varen negar tota possibilitat de cap procediment democràtic.

Un futur en Pau, sense cap violència
La pau és un valor en si mateixa i el poble basc no hi renuncia. La pau, és més, no és un simple estat de “no guerra”, sinó que és la conseqüència de la concòrdia, l'acord, el respecte a la voluntat ciutadana i, sobretot, de la justícia social. Davant l'existència de tortura, desaparegudes i desapareguts, exèrcits, forces i organitzacions armades, la nostra voluntat, ferma i no violenta, de ser lliures.

Autodeterminació, la veu del poble
Sí, perquè és el nostre dret. Aquells qui pretenen suprimir-nos com a poble i s'oposen a un exercici de democràcia com és la lliure decisió dels pobles es retraten com els antidemòcrates que són. En contra de l'exercici de la democràcia proposen un autoritarisme inacceptable. Diem NO a la imposició i SÍ a la democràcia: el nostre futur és nostre, volem decidir, i decidirem.